Subjectivitat, Dissidència i DisK@pacitat

La mirada clínica a la discapacitat ha dominat el conjunt de pràctiques i discursos del camp de la intervenció social. A partir de noves propostes, basades en models antropològics, és possible repensar aspectes com la mateixa definició de discapacitat. Qui és discapacitat?, ens podem preguntar. Qui fixa els criteris que ho normativitzen? Els subjectes amb discapacitat, no tenen cap capacitat? El llibre convida a repensar aquests aspectes, a partir del traspàs de poder cap a les persones amb discapacitat i basant-se en diferents models teòrics (normalització, valorització de rols socials, autodeterminació, pedagogia queer, etc.) analitza la seva realitat i proposa l'acompanyament social com una nova forma de treballar en aquest àmbit.
En la majoria de situacions no és la persona qui «presenta» una discapacitat, sinó que és l’entorn de la persona qui realment està en situació de discapacitat ja que no és capaç de donar resposta a les necessitats de la persona.